Encara avui podem observar nombrosos elements al nostre local que ens recorden el passat d’aquestes parets com a Escola de Ceràmica de Manises. Amb l’ajuda de Sara Blanes, conservadora del Museu de Ceràmica de Manises, hem recopilat algunes dades de la història de l’edifici que hui serveix com a seu de L’Artística Manisense. L’any 1914 naixia a Manises l’Escola Elemental d’Aprenentatge, amb l’objectiu d’oferir una formació professional adequada, tant artística com tècnica, en l’àmbit de la producció ceràmica. Una producció ceràmica que havia distingit a Manises històricament però que fins aleshores no comptava amb una
formació reglada.

L’escola en un principi estava subvencionada per l’Ajuntament de Manises i no comptava amb seu pròpia, utilitzant-se les dependències de l’ajuntament per a les classes. Un municipi aleshores que no comptava amb serveis de tramvies, per la qual cosa s’havia d’anar a recollir tots els dies als professors.

A la esquerra foto dels alumnes i professors als anys seixanta i a la dreta façana de l'Escola en la mateixa època

Ciutat històrica i laboriosa
Tots els veïns de Manises coneixen el títol que el rei Alfons XIII va atorgar a la nostra localitat com a Ciutat Històrica i Laboriosa. El que menys gent sap és que el motiu perquè el monarca va decidir donar aquest títol a Manises va ser amb motiu de la inauguració de l’Escola de Ceràmica de Manises. En 1916, l’Estat decideix fer-se càrrec de l’Escola d’Aprenentatge, a partir d’aquell moment Escola de Ceràmica, donant-li caràcter oficial i iniciant la construcció d’un edifici per a l’escola, que no és altre que el que coneiexem hui en dia com a local de la Societat Musical L’Artísitca Manisense.

Aquest edifici va ser inaugurat en 1925, en un acte amb assistència de multitud de figures de la política i la societat de l’època. Va ser en aquest acte en el qual el subsecretari d’Instrucció Pública va dur a Manises el Reial Decret segons el qual la localitat passava a tenir el títol de Ciutat Històrica i Laboriosa. La iniciativa per a sol·licitar aquest títol va sortir de l’escola, per mà del seu director González Martí.

Des d’aleshores fins al 1986, any en què l’escola es traslladà definitivament als seus locals actuals i deixà lliure la seua seu històrica, aquest centre ha format gran part dels mestres ceramistes actuals i ha comptat amb figures entre els seus professors tals com Alfons Blat, qui va ser director de l’escola entre 1948 i 1970.

Mural ceràmic situat en la planta baixa de la societat, datat de 1966 i signat per diversos alumnes de l'Escola.
Es tracta d'una reproducció de La coronació de la Verge de Fra Angelico (s.XV)

Les parets de l’edifici que ocupa hui L’Artística Manisense són testimoni viu d’aquest passat ceràmic tan lligat a la història i tradició de Manises, des del rètol de la façana passant per tots els murals, escuts, medallons i escultures que encara hui resten a les nostres dependències. Aquests elements ceràmics amb van ser fruit del treball que durant anys els alumnes van anar realitzant en aquestes aules, ara reconvertides en aules de solfeig i sales d’assajos. Un patrimoni artístic que forma part del nostre edifici i que pretenem recuperar ací encara que siga d’una manera testimonial.

Qui era Guillermo de Osma?
La singular placa de ceràmica que està situada just al costat de la porta d’entrada de la societat i que dona nom al mateix carrer és un element que ja forma part del mateix edifici i que tots els músics i amics de la societat estan acostumats a veure en arribar als nostres locals. Però, qui era Guillermo de Osma i quin és el motiu de dedicar-li un carrer?

Aquesta placa va ser col·locada ací el mateix dia de la inauguració de l’edifici de l’Escola de Ceràmica, en 1925. Es pretenia retre homenatge així a Guillermo de Osma (1853-1922), arqueòleg, diplomàtic i polític espanyol que en 1916 va crear l’Instituto Valencia de Don Juan a Madrid. El museu d’aquest institut conté nombrosos documents i objectes d’art industrials, entre ells una important col·lecció de ceràmica de Manises.

Aquesta placa va ser confeccionada a l’Escola de Ceràmica de Manises pel professors Antonio Pérez i Constantino Gómez. El retrat va ser pintat a mà per Arturo Almar, de la fàbrica Valldecabres.

Placa de ceràmica dedicada a Guillermo de Osma a la façana de l'edifici

Agraïm la col·laboració en aquesta informació a: Enrique Gómez, secretari de l’Escola Superior de Ceràmica de Manises (ESCM); Manuel Sebastián Nicolau, vicedirector de l’ESCM; Josep Pérez Camps, director del Museu de Ceràmica de Manises; Amparo Bolinches, professora de l’ESCM; l’Arxiu Municipal de l’Ajuntament de Manises; i en especial a Sara Blanes, conservadora Del Museu de Ceràmica de Manises, sense la qual no hauria estat possible recopilar tota aquesta informació.